Entrevista a Verónica Martínez: Dona i discapacitat, ¿doble discriminació?

En motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, entrevistem a la Verónica Martínez, administrativa de l’àrea d’Inclusió de Persones amb Discapacitat a Fundació Prevent, per conèixer la seva experiència en primera persona respecte a la doble discriminació i la inclusió en el mercat laboral.

Hi ha doble discriminació en l’àmbit laboral?

He de dir que sí. En el meu cas concret, he vist que, tant algunes empreses com treballadors, se senten incòmodes amb la conciliació familiar en el cas de les mares, d’altres que directament s’espanten davant la discapacitat i quan totes dues es donen… gairebé és un pronòstic terminal com a treballadora.

Què és per a tu la inclusió laboral?

Per a mi la inclusió ha de començar en el moment en què entrem al mercat laboral. Des de no tenir prejudicis, no discriminar segons el tipus de discapacitat ni directament descartar-nos perquè ens considerin una càrrega. La inclusió passa per no cronificar-nos als centres especials de treball perquè som rendibles. Cal entendre l’adaptació des del moment en què s’inicia un procés de selecció i no únicament de cara al lloc de treball. Crec que podrem parlar d’inclusió laboral quan per a les empreses la igualtat sigui un valor i un principi, quan formin els seus propis treballadors en aquest aspecte i no simplement se cenyeixin a complir el mínim que alguna llei els exigeixi.

En la teva experiència, com canvia estar en un entorn laboral sensibilitzat d’un que no ho està?

En el meu cas, que tinc multidiscapacitat i gran part d’ella és invisible, el que l’entorn estigui sensibilitzat o no, marca la diferència entre poder desenvolupar-me o no com a treballadora. Quan l’entorn no està sensibilitzat, et trobes havent de convèncer els altres de la teva situació, havent d’explicar intimitats per justificar-te i veient com acaben de vegades flexibilitzant o “adaptant-se” en el mínim a la teva discapacitat per “fer-te un favor”. En aquest tipus de situació normalment per a mi ha acabat sent molt complicat continuar desenvolupant la meva feina i m’ha suposat sentir-me molt frustrada i inferior a les persones que no necessitaven de cap suport. En una empresa sensibilitzada, crec que el que es valora és la capacitat desenvolupant la meva feina. Les adaptacions són una cosa que contribueix a poder tenir un màxim rendiment, a la qual cosa tinc dret i que em dona les mateixes oportunitats de projecció dins de l’empresa que als meus companys.

En la teva experiència, com afecta la doble discriminació a l’hora de treballar de cara al públic?

Penso que pel fet de ser dona s’assumeix moltes vegades una actitud molt concreta i s’espera certa aparença. A més, en el cas de les discapacitats que són visualment evidents, moltes vegades s’acaba tractant la persona des d’un punt paternalista, més encara si parlem d’algú jove. En el cas de discapacitat mental, crec que el fet que hi hagi unes expectatives cap a la dona xoca de cara amb el dubte de la capacitat d’aquesta persona de poder desenvolupar-se en l’atenció al públic.

Com creus que es pot empoderar més les dones amb discapacitat en l’àmbit laboral?

Doncs una vegada més, d’una banda, amb formació en l’entorn laboral. D’altra banda, crec que moltes vegades tenim interioritzat que en tenir discapacitat hem de conformar-nos i donar gràcies per qualsevol lloc de treball que ens ofereixin i no perdre’l. Estarem realment empoderades quan veiem dones amb discapacitat en llocs de responsabilitat que demostrin que podem aspirar a més.