Entrevista a Montse Alonso: Dona i discapacitat, ¿doble discriminació?

En motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, entrevistem a la Montse Alonso, comptable a Fundació Prevent, per conèixer la seva experiència en primera persona respecte a la doble discriminació i la inclusió en el mercat laboral.

Hi ha doble discriminació en l’àmbit laboral?

A nivell general, sí. En el meu cas mai he tingut problemes, però sí que és veritat que tenir discapacitat fa que et mirin amb pena o no et valorin prou per poder exercir qualsevol tasca o funció, encara que estiguis qualificada.

Què és per a tu la inclusió laboral?

Tenir tant les mateixes oportunitats o reptes com qualsevol altra persona. I que, en cas de necessitar algun tipus d’adaptació, suposés el mateix que adaptar qualsevol necessitat d’una persona sense discapacitat.

En la teva experiència, com canvia estar en un entorn laboral sensibilitzat d’un que no ho està?

He de dir que en cap moment he notat cap diferència. Per la meva tipologia de discapacitat és una cosa que mai s’ha notat o apreciat, ja que jo mateixa m’he encarregat que fos així. He intentat dissimular la meva pèrdua auditiva amb una pròtesi que cobrís la meva pèrdua i, encara que fos una mica més cara, que fos més discreta i ningú ho veiés. Jo en saber què tenia i ser conscient de l’origen, no volia que m’assenyalessin en veure el que portava a les orelles. I fins ara així ha estat, en gairebé el 90% del temps que porto amb els audiòfons (2004).

Com creus que es pot empoderar més les dones amb discapacitat en l’àmbit laboral?

Just amb això. Amb no assenyalar-les, no marcar-les en cap moment o posant-los aquesta etiqueta. Soc una dona, una persona o ésser humà més, el mateix que un és ros o morè, un pot ser (en el meu cas) sord o no. I? Per què soc diferent? Menjo, treballo, tinc els meus problemes, soc feliç com qualsevol altra persona, i no per la discapacitat la meva vida ha de ser millor ni pitjor. Compte, sempre considerant la tipologia o grau de discapacitat que es pugui tenir. Tot això no em priva de tenir feines, reconeixements ni responsabilitats.