Entrevista a Laura Castillo: Dona i discapacitat, ¿doble discriminació?

En motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, entrevistem a la Laura Castillo, consultora d’Inclusió Laboral en Fundació Prevent, per conèixer la seva experiència en primera persona respecte a la doble discriminació i la inclusió en el mercat laboral.

Hi ha doble discriminació en l’àmbit laboral?

Sí, està molt present, per exemple, en les professions on predominen tasques de força o tradicionalment associades al gènere masculí, com la consergeria, operari de producció o el treball de mosso de magatzem. A més, s’infantilitza les dones amb discapacitat, assumint que són més febles i menys preparades per suportar les exigències laborals, tant físiques com psicològiques. En alguns casos, això s’agreuja amb la restricció de la seva capacitat de decisió provinent de l’entorn proper, la qual cosa dificulta encara més el seu accés a l’ocupació. Aquesta discriminació també es reflecteix en l accés a llocs d’alt rang, on la presència de dones amb discapacitat és merament anecdòtica. Així mateix, el pes de la cura de familiars sol recaure sobre elles, la qual cosa limita encara més les seves oportunitats laborals.

Què és per a tu la inclusió laboral?

La inclusió laboral de les dones amb discapacitat implica reconèixer que cada persona és única i que, segons les seves circumstàncies, pot necessitar diferents suports. Aquestes dones enfronten desafiaments addicionals que, en alguns casos, poden agreujar la seva situació. Per exemple, la menstruació impacta a nivell físic, hormonal i psicològic, cosa que pot intensificar les dificultats preexistents derivades de la discapacitat, fent-les més evidents en aquests dies. Comprendre aquesta realitat i oferir adaptacions com el teletreball, horaris flexibles o una redistribució de la càrrega laboral és clau per promoure una veritable inclusió. No obstant això, aquesta inclusió no s’ha de traduir en un fre per al seu desenvolupament professional, sinó en una oportunitat per garantir igualtat de condicions sense penalitzacions en la seva trajectòria laboral.

En la teva experiència, com canvia estar en un entorn laboral sensibilitzat d’un que no ho està?

Marca la diferència, especialment quan tota la plantilla està sensibilitzada. La manca de sensibilització pot portar que les adaptacions necessàries per a una dona amb discapacitat siguin percebudes com a privilegis o capricis en lloc de drets. A més, un entorn laboral sensibilitzat i comprensiu no només facilita la inclusió i redueix possibles conflictes, sinó que també pot impulsar la promoció de dones amb discapacitat cap a càrrecs de responsabilitat, eliminant prejudicis sobre el seu acompliment i garantint igualtat d’oportunitats en el seu desenvolupament professional.

En la teva experiència, com afecta la doble discriminació a l’hora de treballar de cara al públic?

Lamentablement, ser una persona amb discapacitat ja suposa una barrera perquè els qui atens et reconeguin com una professional amb les competències necessàries per resoldre problemes. No obstant això, aquesta situació s’agreuja quan, a més, ets dona i, com en el meu cas, jove. I no podria ser menys en el cas de ser dona, jove i tenir discapacitat. M’he trobat amb situacions en què pares o persones usuàries han tingut dificultats per acceptar que la professional a càrrec era jo. I quan hi havia un company amb discapacitat, automàticament se li atribuïa el rol d’expert. Aquest tipus de prejudicis no només afecten les dones amb discapacitat, sinó que també es reprodueixen en entorns on hi ha professionals d’ambdós gèneres, atorgant, de manera automàtica, major autoritat i domini de la temàtica al professional masculí.

Com creus que es pot empoderar més les dones amb discapacitat en l’àmbit laboral?

Crec que comptar amb referents reals i propers, així com conèixer casos d’èxit professional, pot ser una poderosa eina d’empoderament. Veure que les corporacions aposten per les dones i, en especial per les dones amb discapacitat, reforça la confiança en les nostres pròpies capacitats. A més, la sororitat entre nosaltres ens brinda suport i ens dota d’eines per enfrontar situacions de desigualtat, ens permet veure que hi ha un camí real on es valora de veritat el talent femení amb discapacitat i desfer els estigmes de més baixes, menys productives, més dependents, càrregues familiars etc.